La manca d'informació generalitzada és preocupant i impedeix aplicar polítiques efectives

Les polítiques de gestió de l'aigua a Catalunya continuen mostrant-se insensibles a les necessitats de la població. Que en un context de llarga crisi econòmica com la que vivim es produeixin cada dia desnonaments, talls d'aigua, de llum i de gas, que es privatitzin serveis essencials com és la sanitat, o que es prioritzi el pagament dels interessos del deute per sobre de tota altra despesa demostra com d'allunyades estan les institucions de la població a la que diuen servir.

Amb les dades que ha pogut recollir la plataforma Aigua és Vida, en la qual participa Ecologistes en Acció, i que es recullen en un nou mapa interactiu i informe de talls es constata que, a pesar del creixent malestar, alarma social i desigualtats que causen els talls d'aigua a les famílies que no poden fer front als rebuts, aquests són encara una crua realitat molt present als nostres municipis, si bé trobem importants diferències en funció del model gestió.

Nº de talls

D'entrada es constata que els municipis amb gestió privada tallen l'aigua molt més que aquells que tenen una gestió pública, produint-se talls al 74% dels municipis amb gestió privada i disminuint fins al 8% als municipis amb gestió pública.

D'acord amb les dades disponibles i tenint en compte que la informació sobre talls d'aigua domiciliaris és per nº d'abonats, és a dir, per família, ens trobem davant d'una problemàtica en la que podríem estar parlant de més de 120.000 persones que el 2014 es van veure privades d'aquest accés vital. Aquesta xifra podria ser inclús superior si considerem el nombre de persones relativament major que viuen en les llars amb pocs recursos econòmics.

Falta de transparència

Una altra dada alarmant és la falta d'informació que existeix pel que fa referència als talls d'aigua que es produeixen. Així, ens trobem que només 169 municipis han respost a Aigua és Vida amb informació referent als talls d'aigua que realitzen; per models de gestió, han respost sobre el nº de talls realitzats el 25% de municipis catalans que tenen una gestió pública i el 10% dels que tenen una gestió privada, percentatges substancialment diferents i en tots dos casos alarmantment baixos.

Des d'Aigua és Vida considerem intolerable i injustificable que es pugui tallar l'aigua a cap família per motius econòmics, un bé sense el qual no podem viure més de 3 dies. Així mateix, havent constatat quin és el comportament i sensibilitat que presenten els diferents models de gestió de l'aigua presents a casa nostra, la realitat ens mostra que cal apostar per una gestió pública no mercantil de l'aigua, posant a les persones al centre de les polítiques d'aigua. Per això animem a tots els municipis i forces polítiques a remunicipalitzar-ne la gestió com a millor garantia d'oferir el servei que la ciutadania reclama.