L'11 de març farà cinc anys de l'accident de la central nuclear de Fukushima-Daiichi. Un terratrèmol seguit d'un tsunami va destrossar els sistemes de refrigeració i d'alimentació elèctrica de les centrals; com a conseqüència es van produir tres grans explosions d'hidrogen en els reactors 1, 2 i 3, i un incendi en la piscina del reactor número 4. Tot i el temps transcorregut, la situació segueix sense controlar-se i l'alt nivell de radioactivitat encara no permet entrar als reactors, que estan fosos totalment o parcialment. A pesar que des de l'accident s'ha tractat de minimitzar-ne la importància, la seua gravetat és comparable a la de Txernòbil (les fugues radioactives de Fukushima ja sumen aproximadament el 40% del que es va fugar a la central soviètica). I això en un país que és una potència tecnològica de primer ordre.

El núvol radioactiu va contaminar la terra i els aliments, fins i tot la llet materna. Els nivells de dosis en els aliments van multiplicar per cinc els autoritzats; la “solució” per a poder alimentar la població japonesa ha sigut multiplicar per cinc els nivells de radioactivitat permesos en els aliments.

A hores d'ara, desenes de milers de persones que van ser evacuades no han pogut tornar encara a les seues cases i les que ja ho han fet han de viure sotmeses a uns nivells de radioactivitat massa alts, pròxims als que han de suportar els treballadors de la indústria nuclear.

Les incidències de la radioactivitat sobre la mortalitat i la salut dels habitants de la zona es veuran en tota la seua intensitat en un parell de dècades. De moment, els casos de càncers de tiroide en els més de 300.000 xiquets de la prefectura de Fukushima s'han multiplicat per una xifra que oscil·la entre 15 i 50, segons diferents càlculs.

Pel que fa a les instal·lacions, segurament no serà possible desmantellar de manera ordenada els reactors accidentats i tot apunta que s'hauran de construir, com a Txernòbil, sarcòfags per a tractar d'aïllar-los i clausurar per a sempre la zona. Però per a poder fer els treballs necessaris, encara caldrà esperar dècades.

En aquestos cinc anys, el principal problema ha sigut lluitar contra la fuga constant d'enormes quantitats d'aigua radioactiva al mar. La contaminació radioactiva del llit marí i dels peixos i altres espècies marines és un fet sense precedents. Al llarg del temps aniran coneixent-se els efectes d'aquesta contaminació. Per al Japó la situació està resultant extremadament traumàtica, ja que és un país bolcat cap a la pesca i on el consum d'algues és molt comú.

Segons un estudi de dos universitats japoneses, els costos econòmics de l'accident superen ja els 80.000 milions d'euros, quasi el doble del que calculava el Govern japonés en els primers mesos. Com sempre passa amb la indústria nuclear, les indemnitzacions que paguen els propietaris de les centrals són irrisòries, de manera que és la població, mitjançant el Govern japonés, qui ha de fer-se càrrec de la pràctica totalitat dels gastos.

Fukushima ha vingut a recordar-nos que l'energia nuclear és molt perillosa i que els accidents greus són molt més probables del que ens han volgut fer creure, i que les seues conseqüències són catastròfiques.

Mentrestant, a l'Estat espanyol el Consell de Seguretat Nuclear (l'organisme públic regulador de la seguretat nuclear) encara s'està plantejant la reobertura de la central de Garoña, idèntica al reactor número 1 de Fukushima, i que va començar a funcionar en el mateix any, 1971. També, més a prop (a uns 80 km d'Alcoi), continua funcionant la central nuclear de Cofrents, molt semblant al reactor 3 de Fukushima, amb un disseny que la fa especialment vulnerable a accidents amb un origen extern a la instal·lació (terratrèmols, possibles atemptats, accidents d'aviació…).

Amb posterioritat a l'accident de Fukushima els reactors nuclears europeus van haver de sotmetre's a unes proves de resistència, amb la finalitat d'analitzar la seua resposta davant de diferents supòsits que amenacen la seua seguretat. A l'Estat espanyol, les proves efectuades van ser incompletes i es van dur a terme amb un nivell baix d'exigència, per la qual cosa no es pot dir que les centrals nuclears espanyoles estiguen preparades per a reaccionar bé davant de successos semblants al que va ocórrer a Fukushima.

Els grups ecologistes exigeixen, per tant, el tancament de les centrals nuclears de l'Estat espanyol, que és cada volta més urgent a causa de l'envelliment de les seues instal·lacions, que són una amenaça permanent contra la nostra salut i seguretat.

El pròxim divendres 11 de març, a les 19 h, tindrà lloc un acte a l'Ateneu Cultural «El Panical» (C/ Forn del Vidre, 4 – Alcoi), que consistirà en la projecció d'un reportatge titulat «Fukushima. Una història nuclear» i un col·loqui posterior. L'acte l'organitzen l'Ateneu Cultural «El Panical» i la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció.