En els últims anys, està augmentant la preocupació per un contaminant molt singular, que no surt de les xemeneies ni dels tubs d’escapament, i que afecta més a les zones rurals que a les grans ciutats: l’ozó troposfèric.

La contaminació per ozó troposfèric causa cada any 17.000 morts prematures en la Unió Europea, 1.800 d’elles a l’Estat espanyol. Dues terceres parts dels cultius i bona part dels nostres boscos i espais naturals suporten nivells d’ozó que danyen la vegetació.

Una qualitat de l’aire adequada ha de passar perquè la ciutadania conegui en tot moment l’estat de l’aire que respira, i perquè s’estableixin plans d’acció que redueixin la contaminació causada per l’ozó.

PDF - 684.7 kB
[Tríptic] Ozó troposfèric

Com es forma?

L’origen de l’ozó es troba en les emissions d’altres contaminants anomenats “precursors”, pro­duïts pel trànsit, les indústries i les calefaccions. Aquests contaminants precursors es transformen en ozó, en presència de radiació solar.

L’automòbil, les centrals tèrmiques i l’ús de dissolvents orgànics en pintures i coles són les majors fonts de con­taminants precursors de l’ozó, com són els òxids de ni­trogen (NOx) i els compostos orgànics volàtils (COV).

En el litoral mediterrani, les brises arrosseguen la con­taminació cap a l’interior pel dia i cap al mar a la nit. Al centre de la Península, el vent desplaça la ploma de contaminació de Madrid fins als territoris limítrofs de les dues Castelles.

Ozó i salut

L’ozó és un potent oxidant amb importants efectes so­bre la salut. Els més afectats són els nens i nenes, les persones grans, les dones gestants i els qui pateixen malalties respiratòries i cardiovasculars.

Efectes a curt termini: redueix la funció pulmonar, irrita ulls i superfícies mucoses, provoca mal de cap i fatiga, in­dueix naixements prematurs en dones gestants, i agreuja les malalties respiratòries i cardiovasculars, amb resultat d’hospitalització o mort.

Efectes a llarg termini: afecta el desenvolupament pulmo­nar, augmenta la incidència i gravetat de l’asma, provoca alteracions cognitives similars a l’Alzheimer, i incrementa la mortalitat de malalts respiratoris i cardiovasculars crò­nics, per malaltia pulmonar

Ozó i vegetació

Els nivells actuals de contaminació per ozó te­nen una responsabilitat directa en la caiguda de la productivitat de cultius com la patata, el tomàquet, els cítrics, el meló, la síndria o el blat, que segons llocs i anys pot descendir fins a un 40%.

Exposició aguda: exposició a altes concentracions d’ozó durant períodes curts de temps. Provoca gene­ralment danys que s’observen a simple vista, espe­cialment taques en les fulles, no sempre associats a reduccions en el creixement.

Exposició crònica: es produeix amb concentracions d’ozó baixes o mitjanes durant llargs períodes de temps. El seu resultat és l’envelliment prematur i la reducció del creixement i la productivitat de les plan­tes, sense que s’observin sempre símptomes visibles.

Recomanacions

En situacions d’elevada contaminació per ozó, es recomana no realitzar cap tipus d’exercici o esforç físic desacostumat a l’aire lliure, en les hores centrals del dia i al caient de la tarda, quan els nivells d’ozó són més elevats.

Aquesta indicació és especialment important per als grups més sensibles: nens i nenes, persones grans o amb malalties respiratòries o cardiovas­culars cròniques i dones gestants, així com per les i els esportistes aficionats i de competició.

Respecte a la vegetació, és recomanable no regar els cultius a plena llum del dia o al capvespre, quan els nivells d’ozó són més elevats i poden in­duir majors danys en penetrar pels estomes de les plantes.

Què podem fer?

  • Exigir a les autoritats que informin de mane­ra àgil i comprensible dels nivells d’ozó tro­posfèric, a través d’Internet i dels mitjans de comunicació.
  • Reclamar a les Administracions l’elaboració dels preceptius plans de millora de la qualitat de l’aire i d’acció a curt termini, que redueixin els nivells d’ozó.
  • Caminar o utilitzar la bicicleta i el transport públic en els nostres desplaçaments diaris, per reduir les emissions contaminants dels automòbils privats.
  • Reduir el nostre consum d’electricitat, millo­rar l’aïllament tèrmic dels nostres habitatges, utilitzar pintures a l’aigua i evitar la utilitza­ció de dissolvents orgànics.