• La causa última de l’encariment de la llum no són les condicions meteorològiques, sinó una mala regulació del sector.
  • La reducció de consums innecessaris, l’autoconsum i la millora de l’eficiència energètica són les claus que permeten estalvis significatius.

El preu de la llum marca rècords durant aquesta setmana i se situa per damunt dels 95 euros per Mw. Segons les paraules del ministre d’Energia, Álvaro Nadal, la falta d’aigua i de vent i el consum de França a causa de la parada nuclear estan darrere d’aquest augment tarifari. No obstant això, cal assenyalar una vegada més que no són les condicions meteorològiques les que més pes tenen en aquesta pujada del preu. És la mala regulació del sector energètic que des de 1997 continua afavorint un oligopoli elèctric que davant de la situació actual i de la passivitat del regulador comet abusos tarifaris.

L’auditoria real dels costos energètics és una de les demandes que la societat civil ha reivindicat durant anys i que segueix desoint-se pel legislatiu. Un mercat marginalista, on l’última energia que entra en el sistema és la que marca els preus, permet a les grans companyies elèctriques decidir quina serà aquesta energia i per tant el preu final. Així s’aconsegueix l’obtenció de beneficis milionaris, com és el cas de l’energia nuclear que, tenint un cost inferior a 20 euros per Mw rep de mitjana entre 50 i 60 euros, única raó que justifica el temerari allargament de la seua vida útil.

Un enorme lucre que se suma al finançament que han rebut tradicionalment les empreses energètiques, els 3.500 milions d’euros de Costos de Transició a la Competència que es van embutxacar o els continus pagaments per capacitat que premien les tecnologies més obsoletes. A més, cal tenir en compte la bossa que s’introdueix en la llei de 1997 destinada a pagar les amortitzacions de les centrals de carbó, hidràuliques i nuclears.

Per això, Ecologistes en Acció assenyala que és necessari eliminar els beneficis caiguts del cel que reben les grans elèctriques, a les quals, encara en situacions d’emergència com l’onada de fred, se’ls permet continuar duplicant i triplicant el preu real de l’electricitat. És fonamental abordar en el marc d’una llei orgànica de canvi climàtic i transició energètica l’eliminació de l’actual sistema de tarifació. En aquest sentit, les renovables, l’autoconsum i la millora de l’aïllament dels habitatges són peces clau per a reduir la nostra factura en un món amb el preu dels combustibles fòssils en creixement continu. El desenganxament de les empreses de l’oligopoli elèctric en favor de les cooperatives d’energia verda és el primer pas que, com a ciutadania, podem donar per a exigir el cessament d’aquestos abusos tarifaris.

Finalment i més important, hem de recordar que aquestos increments s’acarnissen especialment amb els set milions d’espanyols que ja tenen dificultat per a pagar el rebut de la llum o que ja estan en situació de pobresa energètica, sense que hi haja a hores d’ara mesures efectives que eviten els talls de subministraments de llum, aigua i calor a les famílies vulnerables de tot l’Estat espanyol.

Explicació del sistema tarifari

Instal·lacions ja amortitzades amb diners públics

El sistema de fixació del preu de l’electricitat a Espanya està determinat per la Llei del sector elèctric de 1997 (Llei 54/1997 de 27 de Novembre; BOE A – 1997-25340), que va introduir el govern de José María Aznar canviant dràsticament l’anterior regulació.

El punt de partida de major incidència en els resultats socials, i d’un altre tipus, és una subhasta dels preus de generació proposats per les empreses totes les nits, per a l’endemà i que es divideixen en fraccions de mitja hora, 48 mitges hores al llarg del dia. És un esquema pensat per a les centrals que s’assumeix que són de règim ordinari: hidràuliques, carbó, nuclears i cicle combinat.

Aquesta mateixa llei introdueix la formació d’una bossa amb la qual pagar l’amortització de les instal·lacions que van entrar en operació abans de 1997. Són bàsicament: les centrals hidràuliques, les de carbó i les nuclears. Aquesta bossa va ser gestionada per les empreses elèctriques i el sistema financer de tal manera que ja des de fa anys, abans de 2011, totes aquestes instal·lacions es troben amortitzades.

La subhasta de generació hauria de rebre valors associats als costos variables de generació per a les diferents centrals, que des de les empreses es proposen als operadors del sistema elèctric. La subhasta es resol amb el preu de tall, de cada fracció de mitja hora, entre la demanda prevista i la suma de les ofertes; aquest preu s’aplica a totes les instal·lacions que operen a aqueixa hora, encara que la seua oferta siga de molt menor preu.

Les centrals hidràuliques, de carbó i nuclears, ja amortitzades, resulten clarament beneficiades en aquesta subhasta. Per exemple, qualsevol central nuclear té un cost variable inferior a 20 €/MWh i de mitjana ha rebut entre 50 i 60 € per MWh; aquest ingent benefici és la raó que es troba darrere del seu allargament de vida per damunt dels 40 anys previstos en el seu disseny.

Les noves centrals, en operació posterior a l’any 1997, en particular les de cicle combinat, haurien d’oferir en funció dels seus costos variables, fonamentalment cost del gas natural consumit, i el major pagament que obtingueren en la subhasta hauria de permetre’n l’amortització. És un punt que no queda gens clar en la seua concepció, o que a alguns ens introdueix plantejaments confusos.

Subhasta de generació elèctrica a mitjan gener de 2017

En aquesta setmana de mitjan de gener de 2017 s’està produint una situació atípica de preus, de la qual es fan eco els mitjans de comunicació. En el dia 18 de gener, els valors de subhasta s’han fixat entre 67,5 €/MWh, hores vall, i 95,11 €/MWh, molt per damunt del valor màxim abans esmentat de 60 €/MWh. Vegeu la figura núm. 1.

Figura núm. 1.- Preus del mercat diari d’electricitat el dia 18 de gener de 2017.

Ens podem preguntar si ha succeït alguna cosa rara i ha calgut recórrer a energies no previstes en quantitats significatives, i si el combustible utilitzat en aqueixes centrals es trobava en nivells de preus molt elevats.

En la figura núm. 2 es mostra la corba de demanda elèctrica peninsular al llarg del dia 18 de gener. És prou convencional. Ens parem en l’hora vall, 4 hores i 10 minuts per a veure el desglossament de fonts. Ens trobem amb el fet que dues fonts ja amortitzades, carbó i nuclear, que suposen en aquesta hora el 46% de la generació, rebran un molt bon preu; després, a les hores punta serà millor, rebran al voltant dels 90 €/Mwh.

Figura núm. 2.- Corba de demanda elèctrica a Espanya Peninsular el dia 18 de gener de 2017. Per a veure l’evolució el cercle del desglossament de la generació, a la dreta de la figura cal entrar en la pàgina web de Red Eléctrica de España i seguir la corba diària amb el cursor.

La generació eòlica, que està inclosa en el règim especial, no l’ordinari, participa a aqueixa hora, de les 4,10, amb un 36,4% de la total. Aquest dia el seu esquema de recepció de pagaments suposarà un bon dia des del punt de vista econòmic. Una cosa semblant ocorre amb la cogeneració, també concepte inclòs en el règim especial.

Hem de pensar la generació a partir de les centrals de cicle combinat; compren gas natural d’origen forà, però aquest no té ara un preu especialment elevat, i a més en aqueixa hora, de les 4,10, només participen en un 4,1% de l’aportació total d’electricitat. No pareix que aquest apartat justifique aquesta pujada de preus de subhasta.