- Sentència contra el Decret 192/2014
El Tribunal Superior de Justícia valencià ha dictat sentència en el recurs contenciós administratiu promogut per Ecologistes en Acció del País Valencià contra el Decret 192/2014. Amb aquest Decret el Govern valencià va aprovar les normes de gestió de 10 espais naturals de la Xarxa Natura 2000 que, a més d’estar acollits a la protecció de la Unió Europea, també gaudien d’una figura de protecció autonòmica d’espais naturals. Entre aquestos espais es troben les serres de Mariola i el Carrascal de la Font Roja, que a més d’estar declarats parcs naturals són Lloc d’Importància Comunitària i Zona d’Especial Protecció per a les Aus.
La sentència constata el mínim interés de l’anterior equip de la Conselleria de Medi Ambient, dirigida per Isabel Bonig, en la protecció d’aquestos valuosos espais de la Xarxa Natura 2000:
«…volvemos a observar la falta de un programa de actuación lo que en principio parece que inhabilita al decreto y patentiza el poco interés que tiene la administración en la protección y cuidado de estas áreas especialmente significativas y sensibles.»
«No hay estudio económico, porque no hay ningún gasto que hacer, lo que demuestra el perfil absolutamente bajo del interés de la administración en este decreto.»
El Tribunal declara la nul·litat del Decret impugnat pels ecologistes per dos motius: perquè es va aprovar sense l’obligatòria avaluació ambiental i perquè la normativa aprovada és clarament insuficient per a la protecció d’aquestos espais naturals.
Una primera mostra de la insuficient protecció és l’existència de superfícies de la Xarxa Natura 2000 objecte del Decret que, encara que mereixen ser protegides, van quedar sense cap norma de protecció o regulació per a la seua defensa.
No obstant això, l’incompliment més destacable és la situació en què van quedar les superfícies de la Xarxa Natura 2000 que coincidien amb les zones perifèriques dels parcs naturals afectats (les conegudes com a àrees d’amortiment d’impactes), a les quals s’aplicava una regulació que la sentència qualifica de «manifestament insuficient«:
«Obviamente, esta norma no respeta los contenidos mínimos, que debe exigirse para un decreto como el que estamos examinando, y queda muy lejos del horizonte que señala el artº 47 ter de la Ley Valenciana 11/1994, (según redacción del artº 66 de la ley 16/2010, de 27 de diciembre), que anteriormente hemos transcrito, ya que no recoge ninguno de los elementos, requisitos y condicionantes de esta norma determinante.
Esto añade un nuevo motivo de nulidad al decreto impugnado, ya que las zonas de las ZEC que forman parte de las de amortiguación de impacto de los Espacios Naturales, tienen una regulación manifiestamente insuficiente desde la perspectiva 47 citado.»
Aquesta falta o insuficiència de mesures protectores és de gran importància, ja que afectava 43.350 hectàrees, la major part en les serres de Mariola i de la Font Roja (8.133 hectàrees) i en la serra d’Espadà.
La Colla Ecologista La Carrasca, grup membre d’Ecologistes en Acció del País Valencià que ha participat activament en aquest recurs, considera molt satisfactòria la sentència del TSJ, que demostra la il·legalitat d’una política de gestió dels espais naturals al servei de determinats interessos particulars. Els ecologistes esperen que el Govern valencià en prenga nota i treballe activament per a elaborar unes autèntiques normes de gestió que aprofiten per a regular i protegir adequadament aquestos valuosos espais naturals.
El col·lectiu destaca que una part dels terrenys que el Tribunal considera insuficientment protegits és la que coincideix amb l’àrea d’amortiment d’impactes de la Font Roja a la partida de la Canal, justament on La Española pretén dur a terme el seu projecte urbanístic Alcoinnova.
No va ser aquest l’únic retrocés en la protecció dels espais naturals durant el mandat de l’exconsellera Bonig. També es van modificar les normes dels parcs naturals per a desprotegir les seues àrees d’amortiment d’impactes (zones de preparc). Contra aquesta actuació, la federació ecologista va presentar una petició al Parlament Europeu i una queixa a la Comissió Europea, que continua oberta.
Encara que l’actual Govern valencià va recuperar en desembre de 2015 la protecció prèvia de què gaudien les àrees d’amortiment d’impactes dels parcs naturals, no ha adoptat cap tipus de resolució per a corregir els efectes dels dos anys de desprotecció (de gener de 2014 a desembre de 2015), període en el qual es va aprovar el pla de l’ATE Alcoinnova.
Encara estan pendents de resolució els recursos contenciosos presentats per l’Ajuntament d’Alcoi i per La Carrasca-Ecologistes en Acció i Salvem l’Aqüífer del Molinar contra aquest projecte, que suposa una amenaça per al principal aqüífer que subministra aigua potable a la ciutat d’Alcoi.
Els ecologistes esperen que aquesta sentència, que reconeix la il·legal desprotecció dels terrenys de la Canal, puga reforçar la seua posició en la futura decisió del Tribunal sobre el projecte de La Española.
